diumenge, 22 de novembre del 2009

Rosa Díez amb el poble Saharaui????

M'ha sobtat sobre manera veure avui unes imatges de la Rosa Díez, fent-se propaganda d'ella mateixa al primer congrés d'UPyD celebrat avui a la capital d'espanya, i com no m'ho podia creure, he començat a investigar una mica sobre el tema... Necessitava saber si era veritat el que acabava de veure, i perquè.

(emblema de la convocatòria del primer congrés d'UPyD...
en Rouco Varela deu ser amic de la Rosa)

A la primera pregunta he trobat resposta de seguida: Rosa Díez dóna suport a la independència del Sahara Occidental.... Creia haver vist una bandera saharaui sobre l'atri des del qual parlava, però he pensat que els meus ulls m'enganyaven, segur.


Però no... És veritat...!!! No m'ho puc creure...
I és una pena... Per tota la gent que paga a diari viure en una societat on la democràcia encara ha d'arribar.

Però sobretot per la senyora Rosa Díez, que sembla no ser capaç de fer paral·lelismes evidents:

- "UPyD en La Rioja se adhiere a la convocatoria de la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara y denunciar el abandono que desde hace 33 años sufre el pueblo saharaui, al tiempo que exige la independencia del Sáhara Occidental y el respeto a los derechos humanos en las zonas ocupadas por Marruecos."

Collons!!! El mateix que volem per Catalunya i Euskadi !!!

- "su partido inequívocamente nacional será necesario mientras el PP y el PSOE no se comporten como fuerzas nacionales "y no sometidas a los nacionalistas"

Si jo fos saharaui li demanaria a aquesta dona i els seus fans que deixessin de donar-nos suport...

Però com soc català, li demano coherència (si, ja se que no en te gaire, aquest personatge) i que si, com ella mateixa diu, la política és la seva vocació, deixi de presentar dobles (o triples) discursos, i es mostri tal i com és de veritat, una llavor del franquisme que, calenteta dins d'alguna tifa de rumiant, ha trigat una mica més que d'altres a fer arrels i començar a créixer.

El senyor Sistach es fa gran

És una pena que un home gran i que ha tingut una història de vida basada, en teoria, en la seva entrega als altres, arribi un dia en que parli per parlar, sense saber, ancorat en un segle que la majoria vam deixar enrere fa molt de temps (parlo del XIX, no pas del XX).

Aquest matí, en una entrevista a Catalunya Informació, el pobre home ha dit, entre moltes altres coses, una cosa que m'ha cridat especialment l'atenció, donat que és de suposar que aquest senyor vetlla pels interessos de tots els cristians, i no només d'aquells amb una ideologia política concreta:


Que es fotin les joves que, per un error o descuït, es quedin embarassades. Que tinguin la criatura, i si aquesta s'ha de morir de gana quan vingui al món, que s'ho hagessin rumiat abans de mullar.

Que es foti la dona que ha sigut objecte d'una agressió sexual, que aprengui a cuidar el fruit del seu diable, que allò que més odiarà a la seva vida, li porti uns mesos més tard allò que serà el que més s'haurà d'estimar.

Que aquells nadons condemnats per la Mare Natura a néixer amb problemes sense cura visquin per sempre enganxats a aquells aparells que salven la vida dels que, quan es fan grans, en necessiten d'elles.

Que no passa res, que tota l'Església sencera, amb el senyor arquebisbe de Barcelona al davant, vindran a ajudar-los i ajudar-les, i patiran amb ells i elles com han fet, pels segles dels segles, amén.

dimarts, 17 de novembre del 2009

resurreció

Més d'un any en silenci és massa...
I hi ha tantes coses a dir, de nou, que no puc continuar callant.




Les entrades personals que havia en aquest bloc han estat traslladades a un altr, desconegut, per què les paraules no se les ha d'endur el vent. Els vostres comentaris, que recorden el que deien aquelles lletres sense sentit, quedaran aquí, per recordar-les.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Acción desde los Bloggers

Siempre pensé que la unión hace la fuerza, y que el poder del pueblo es el más fuerte que existe.
Cuando unos cuantos miles de personas en todo el mundo se proponen algo, se consigue...

Hoy es el Blog Action Day, y se intenta discutir a nivel mundial sobre algo que nos atañe y preocupará cada vez más: La pobreza.

Si os interesa seguir la inciciativa, haced clic aquí:


.