dimarts, 5 de maig del 2015
dilluns, 30 de maig del 2011
el conseller Puig "recicla" les pertinences dels acampats a Catalunya
Sembla que ha trobat un lloc on guardar, probablement fins a revetlla de Sant Joan, la majoria de les pertinences sostretes (amb violència i intimidació) el passat divendres a la Plaça Catalunya de Barcelona:
Tenim el que votem... la majoria us ho haurieu d'haver pensat dos cops abans de fer-ho... I com a mostra, un altre botó:
En TRIAS i FERNANDEZ DIAZ ja flirtejen a Barcelona...
Tenim el que votem... la majoria us ho haurieu d'haver pensat dos cops abans de fer-ho... I com a mostra, un altre botó:
En TRIAS i FERNANDEZ DIAZ ja flirtejen a Barcelona...
divendres, 27 de maig del 2011
comença el desallotjament...
aquesta és la democràcia que votem:
DRETA i ultra DRETA vetllen per que es mantigui l'ordre: el seu ordre...
DRETA i ultra DRETA vetllen per que es mantigui l'ordre: el seu ordre...
el perquè de la bombolla inmobiliària i la crisi econòmica
Avui m'han passat un video que resumeix molt be, de forma entretinguda, i amb molta raó, el perquè de tot plegat, que diria en @quimmonzo..:
Gaudiu-lo...!
Gaudiu-lo...!
dijous, 18 de novembre del 2010
Recordeu: en Josep Carreras (el tenor) està amb nosaltres!!
Tot i que el vídeo és curt, val la pena riure una mica i agrair el seu suport!
Video de Campanya de Reagrupament
Aquí teniu el primer vídeo que la gent de Reagrupament hem preparat per a la campanya electoral del 2010 a les eleccions al parlament del nostre pais:
Gaudiu-lo..
Salut i independència!
Gaudiu-lo..
Salut i independència!
Despropòsits d'Esquerra Republicana (2009-2010)
2009
21/1/2009: Carod reivindica els avantatges de no ser Estat.
25/1/2009: Esquerra demana poder incorporar distintius "autonòmics" a les matrícules.
1/2/2009: La delegada del govern català a la UE diu que "el català ja hi està perfectament reconegut".
5/2/2009: Esquerra demana que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid.
25/2/2009: El govern català subvenciona cursos impartits i publicitats només en espanyol.
8/4/2009: El govern català atorga la Creu de Sant Jordi a Ana María Matute, signant del "Manifiesto por la lengua común".
14/5/2009: Ridao diu que no li van agradar els xiulets a l'himne espanyol a la final Barça-Athletic.
1/6/2009: L'Obra Cultural Balear considera "inacceptable" la substitució del senyal de TV3 pel del canal internacional.
12/6/2009: El jugador d'hoquei Miquel Masoliver denuncia que la reivindicació de les seleccions catalanes s'ha abandonat.
14/6/2009: Neix la plataforma "La nostra televisió" per a denunciar el baix nivell lingüístic de TV3.
16/6/2009: Esquerra rebutja la ILP per convocar un referèndum d'autodeterminació.
3/7/2009: El govern català diu que "Hem de mantenir els peatges per a regular la mobilitat".
4/7/2009: Esquerra pacta amb el PP el Consell de Garanties Estatutàries i impedeix que hi hagi majoria CiU-Esquerra.
19/7/2009: Ridao respon "No" a la pregunta "Convocaria demà, si pogués, un referèndum d'autodeterminació?"
26/7/2009: Ridao admet que l'acord de finançament no compleix 100% l'Estatut.
4/9/2009: Carod, sobre el veto de l'Estat espanyol a la consulta d'Arenys de Munt: "Els marcs legals s'han de respectar."
10/9/2009: Esquerra justifica el menyspreu de Montilla a la consulta d'Arenys de Munt.
21/9/2009: El Servei d'Ocupació de Catalunya no pot atendre en català.
1/10/2009: Normalització Lingüística elimina els cursos de nivell D.
7/10/2009: Un estudi constata que els telenotícies de TV3 prioritzen el marc espanyol en política i economia.
19/10/2009: Ridao matisa la proclama del Puigmal: "El dret de decidir no és ni condició ni ultimàtum per als pactes."
13/12/2009: Puigcercós planteja una consulta en què una opció sigui "intentar reformar la Constitució".
14/12/2009: Puigcercós rebutja impulsar ara un referèndum d'àmbit nacional.
2010
24/2/2010: Neix el grup de periodistes Control Ç per reclamar que TV3 i Catalunya Ràdio recuperin el paper de "mitjans nacionals".
10/3/2010: S'aprova la llei de consultes, que requerirà sempre el permís de l'Estat espanyol.
4/4/2010: Puigcercós: "El tripartit no ha fracassat i no descarto repetir."
21/4/2010: Carod defineix el feixista Samaranch com "el català més important del món de l'esport".
29/4/2010: Xavier Vendrell (Esquerra) diu que "La legislatura vinent no és la de la independència".
6/7/2010: Carod fa costat a Montilla en la polèmica per la capçalera de la manifestació del 10-J.
14/7/2010: Ernest Benach justifica el seu vot contrari a la ILP per la consulta sobre la independència.
2/9/2010: La conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa (Esquerra) es fa enrere i nega l'obligatorietat del nivell C a la Universitat.
11/9/2010: El govern prohibeix l'accés del públic al monument de Rafael Casanova i és retirada la tradicional estelada.
30/9/2010: Plega la històrica llibreria Ona. La seva responsable denuncia que la conselleria de Cultura (Esquerra) se n'ha desentès.
20/10/2010: Mobicat denuncia que Esquerra paralitza l'operador de telefonia en català.
28/10/2010: Puigcercós: "Montilla s'equivoca rebutjant un nou tripartit."
29/10/2010: El nou model de finançament avalat per Esquerra aporta menys ingressos que els tres anys anteriors.
Despropòsits d'Esquerra Republicana mentre han tingut poltrona (2006-2008)
Avui he llegit al diari e-noticies algunes de les moltes coses que Esquerra ha fet, o deixat de fer, en contra de la Catalunya que tant diuen estimar-se durant els darrers 7 anys.
Si ja sabem que sentir la paraula Independència de la boca d'algú dels seus ha estat gairebé una quimera des dels temps dels mítings de campanya electoral del 2003, aquí podeu fer memòria de les moltes altres passes enrere que ens han ajudat a fer com a País durant la darrera legislatura:
2006
5/12/2006: Montilla imposa la bandera espanyola a la conselleria de Governació i Puigcercós obeeix.
2007
20/2/2007: Viatge de Carod a l'Índia: l'única bandera que el representa és l'espanyola.
27/3/2007: Esquerra retira l'oferta de referèndum a CiU feta per Xavier Vendrell en una calçotada.
10/10/2007: Esquerra considera una mostra de "normalitat institucional" que Montilla assisteixi a la desfilada militar de la Hispanitat.
2008
5/1/2008: Ridao desitja que Catalunya tingui un finançament com el del País Basc l'any 2023.
27/2/2008: Ridao: "El referèndum del 2014 és un esquer. Si no existeix, no passarà res."
21/4/2008: La ponència oficial per al congrés d'Esquerra obvia el referèndum.
29/4/2008: Esquerra es manifesta en contra del transvasament a Amposta, s'absté a Madrid i hi dóna suport a Barcelona.
16/5/2008: José Zaragoza (PSOE), sobre les eleccions internes a Esquerra: "Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós."
1/7/2008: Ridao diu que la marxa d'Antoni Bassas és només per motius professionals.
7/7/2008: La Coordinadora d'Associacions per la Llengua denuncia la submissió del govern català davant la tercera hora d'espanyol.
23/7/2008: Catalunya estrena cursos d'integració de metges estrangers. La formació s'imparteix en espanyol.
20/9/2008: El govern català rebutja modificar la llei del tabac "per a no distanciar-nos d'Espanya".
18/11/2008: El tripartit rebutja exigir la llengua catalana als advocats d'ofici.
Si ja sabem que sentir la paraula Independència de la boca d'algú dels seus ha estat gairebé una quimera des dels temps dels mítings de campanya electoral del 2003, aquí podeu fer memòria de les moltes altres passes enrere que ens han ajudat a fer com a País durant la darrera legislatura:
2006
5/12/2006: Montilla imposa la bandera espanyola a la conselleria de Governació i Puigcercós obeeix.
2007
20/2/2007: Viatge de Carod a l'Índia: l'única bandera que el representa és l'espanyola.
27/3/2007: Esquerra retira l'oferta de referèndum a CiU feta per Xavier Vendrell en una calçotada.
10/10/2007: Esquerra considera una mostra de "normalitat institucional" que Montilla assisteixi a la desfilada militar de la Hispanitat.
2008
5/1/2008: Ridao desitja que Catalunya tingui un finançament com el del País Basc l'any 2023.
27/2/2008: Ridao: "El referèndum del 2014 és un esquer. Si no existeix, no passarà res."
21/4/2008: La ponència oficial per al congrés d'Esquerra obvia el referèndum.
29/4/2008: Esquerra es manifesta en contra del transvasament a Amposta, s'absté a Madrid i hi dóna suport a Barcelona.
16/5/2008: José Zaragoza (PSOE), sobre les eleccions internes a Esquerra: "Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós."
1/7/2008: Ridao diu que la marxa d'Antoni Bassas és només per motius professionals.
7/7/2008: La Coordinadora d'Associacions per la Llengua denuncia la submissió del govern català davant la tercera hora d'espanyol.
23/7/2008: Catalunya estrena cursos d'integració de metges estrangers. La formació s'imparteix en espanyol.
20/9/2008: El govern català rebutja modificar la llei del tabac "per a no distanciar-nos d'Espanya".
18/11/2008: El tripartit rebutja exigir la llengua catalana als advocats d'ofici.
dimecres, 17 de novembre del 2010
Video de Campanya de Reagrupament
I aquest és un altre vídeo de presentació de Reagrupament per a les properes eleccions del 28-N.
Salut i Independència!
Salut i Independència!
divendres, 2 de juliol del 2010
me gustan los catalanes
Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e
integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos,
árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que
afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 el rey Jaime I
nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los
conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que
pasaron a cien en 1265 (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del
gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y
antes de empuñar las armas refirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola
guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las
batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón.
Cataluña había dejado de ser una nación soberana.
Desde entonces, cada 11 de
septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se
manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por
cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento
trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador
y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas
lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida,
y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos
países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde
crearon el Kentucky-catalan donkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en
boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero
los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La
población catalana se define por una doble característica: el seny y la
rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común.. Tenía
seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la
ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la
subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se
levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es
igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza. Al seny
le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade
(frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven el surrealista Dalí iba en el
metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora».
La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter
catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar
a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la
exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste,
que bastante trabajo me cuesta a mí sólo».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la
razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el
Ingenioso Caballero muriera loco. Me gusta Cataluña en fin y sobre todo
porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una
ciudad abierta, tolerante y discreta.
Firmado:
Ramón Chao, músico, escritor y periodista, Caballero de las Artes y las
letras por el Gobierno Francés. Y padre del cantante Manu Chao.
integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos,
árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que
afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 el rey Jaime I
nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los
conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que
pasaron a cien en 1265 (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del
gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y
antes de empuñar las armas refirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola
guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las
batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón.
Cataluña había dejado de ser una nación soberana.
Desde entonces, cada 11 de
septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se
manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por
cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento
trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador
y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas
lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida,
y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos
países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde
crearon el Kentucky-catalan donkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en
boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero
los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La
población catalana se define por una doble característica: el seny y la
rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común.. Tenía
seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la
ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la
subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se
levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es
igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza. Al seny
le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade
(frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven el surrealista Dalí iba en el
metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora».
La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter
catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar
a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la
exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste,
que bastante trabajo me cuesta a mí sólo».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la
razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el
Ingenioso Caballero muriera loco. Me gusta Cataluña en fin y sobre todo
porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una
ciudad abierta, tolerante y discreta.
Firmado:
Ramón Chao, músico, escritor y periodista, Caballero de las Artes y las
letras por el Gobierno Francés. Y padre del cantante Manu Chao.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)